En recuerdo de Ramiro Reig

De nuevo este año otro estudioso del republicanismo nos deja. El pasado sábado 19 de mayo falleció, el profesor de la Universitat de València, Ramiro Reig. Nacido en Xàtiva en 1936, falleció en Valencia a los 81 años. Sacerdote jesuita, luchador contra el franquismo fué un gran especialista en Blasco Ibáñez y el blasquismo.ECONOMIA.-RAMIRO REIG CATEDRATICO

Hoy en día Ramiro Reig es un autor imprescindible para estudiar el blasquismo, el movimiento político republicano y populista de València surgido en la última década del siglo XIX alrededor del escritor y activista político Vicente Blasco Ibáñez. Movimiento que en 1909 adoptaria el nombre de Partido de Unión Republicana Autonomista (PURA).

Esperamos que tu legado continúe vivo y en transformación en la historiografia republicana. Y mantenemos tu frase: “El mundo se transforma desde abajo“, proclamaba en 2002 en una entrevista con Miquel Alberola.

Obras de Ramiro Reig: https://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=312005

Guerra civil española: perspectiva biográfica

GCperspectivabiograficaEl reciente número especial .. de la Revista Universitaria de Historia Militar se centró en la guerra civil española y la biografía, reconectando individuo y escenario más amplio. Así poder profuncizar en las dimensiones y repercusiones sociales y culturales así entender las cuestiones entre lo bélico y lo político. Entre los artículos algunos dedicados a republicanos y republicanas:

En tierra de ¿nadie? Manuel Portela Valladares y el republicanismo liberal en la Guerra Civil española” pg. 36-60  Pilar Mera-Costas

Castelao: República, Guerra Civil y exilio” pg. 179-195 Justo Beramendi

Tambores de guerra: Victoria Kent y el feminismo republicano en los años treinta” pg. 297-317 Dolores Ramos Palomo

Un embajador en Guerra: Gordón Ordás en México“, pg. 336-356 , José De Hoyos Puente

El Consejo de guerra sumarísimo contra el coronel de Artillería José Franco Mussió y los oficiales de la Fábrica de cañones de Trubia“, pg. 466-481 , Carmen García

En la sección de reseñas “José MEJUTO BERNÁRDEZ: Cartas de un condenado a muerte. Los últimos días en prisión en 1936 y 1937 del republicano gallego José Mejuto Bernárdez, Santiago de Compostela, Alvarellos, 2015, 217 pp., ISBN 978-84-89323-91-9“, pg. 561-563 , Concepción López Sánchez

O Guaycuru e a divulgaçao de ideais federalistas e republicanos na Bahia (1830-1843)

Apresentamos hoje um artigo recente de um investigador do Brasil. Esperamos que a linha de estudo seja muito proveitosa e que as pontes entre nossas historiografias sejam intensificadas. O artigo foi publicado en: Revista Historiador Número 10. Ano 10. Março de 2018.

O Guaycuru e a divulgaçao de ideais federalistas e republicanos na Baia do principio do segundo reinado” por Matheus Brum Domingues Dettmann (Acadêmico do curso de História da UFF, orientado como pesquisador voluntário pela Prof. Dr. Silvia Carla Pereira de Brito Fonseca)

Resumo: Com o fim da Sabinada, o período que se segue na história baiana é marcado por uma intensa repressão a esta imprensa rebelde, que graças a esta perseguição se desorganiza e perde seu papel de destaque na divulgação de ideais políticos. De fato, a imprensa republicana e federalista somente voltara a ter um meio de divulgação de seus ideais com o surgimento do periódico Guaycuru em 1843. Desta forma o Guaycuru se colocara como o grande propagandista destes ideais na Bahia pós-sabinada. Contudo, qual era a visão que estes homens tinham destes ideais que eles defendiam tão apaixonadamente, ou seja, como os redatores do Guaycuru enxergavam os conceitos de republicanismo e federalismo? Que tipo de pensadores influenciavam as suas concepções políticas? E finalmente, como a defesa de tais ideais dentro da Bahia pode ser entendida no contexto políticos brasileiro? Estas são questões que somente podem ser respondidas através de uma leitura crítica das páginas impressas do Guaycuru. Através desta analise, o presente trabalho visa compreender melhor os valores que motivavam a ação política, por meio da imprensa, destes homens.
Palavras-chave: Republicanismo; Federalismo; Bahia; Imprensa

Acceso ao texto integral em:
http://www.historialivre.com/revistahistoriador/dez/12matheus.pdf

Esperando la República

Elviejotopo_363

El pasado mes de abril salió, en el número 363 de la revista El Viejo Topo, un Dosier monográfico sobre la República en clave histórica y política actual. Indicamos seguidamente los artículos en la órbita de la historia y recomendamos por la calidad de sus autores:

DOSSIER: ESPERANDO LA REPÚBLICA

“Un nuevo objetivo: la España republicana”, pg. 24-26
Higinio POLO (historiador, El Viejo Topo)

“República, historia, memoria y presente”, pg. 26-32
Josep Lluís MARTÍN RAMOS (Universitat Autònoma de Barcelona)

“Antifascismo y Republicanismo. La necesaria voz del siglo XX”, pg. 36-41
Ferran GALLEGO (Universitat Autònoma de Barcelona)

 

#SalvemLaRebotiga de El Pitarra

Nos llega una propuesta para reivindicar y salvar patrimonio histórico y urbano desde Barcelona. La idea es compartir el manifiesto en blogs y twitters antes de la concentración de mañana miércoles de 9 mayo.  Cuanta más presión hagamos más visible será la petición de conservación. Podeis seguir por los hashtags #SalvemLaRebotiga y #SalvemElPitarra.

Manifest en defensa de la conservació de la Rebotiga de Pitarra

FredericSoler

Frederic Soler Hubert (Bcn, 9/10/1839 – 4/07/1895), más conocido cómo Serafí Pitarra. Poeta, dramaturgo y empresario teatral

La Rebotiga del dramaturg Frederic Soler és un patrimoni ciutadà irrenunciable. En aquest indret es va celebrar entre 1863 i 1871 una de les tertúlies artístiques i polítiques més importants del segle XIX. Els debats i les propostes que van tenir-hi lloc afavoriren d’una manera decisiva el desvetllament nacional, polític, teatral i periodístic del nostre país. Incomprensiblement, però, el local no està protegit, cosa que deixa la rebotiga i el menjador del dramaturg, força ben conservats, a la mercè del nou propietari, que té la intenció per exemple de destruir la rebotiga per a posar-hi una cambra frigorífica.

Per tot això,
MANIFESTEM la necessitat de conservar intacte aquest patrimoni vivencial, perquè ajudi a entendre millor a la ciutadania els fets històrics que hi van tenir lloc.

DENUNCIEM que des que el Restaurant es va posar a la venda, ni l’Ajuntament ni cap altra administració han iniciat accions destinades a protegir-lo en les successives legislatures. Per exemple, ni tan sols l’han inclòs al “Catàleg d’establiments emblemàtics de Barcelona”. Només ara, a darrera hora Govern Municipal i ERC des de l’oposició estan intentant intervenir-hi.

DEMANEM que els criteris per incloure edificis als catàlegs no siguin només de caràcter arquitectònic o artístic sinó que també tinguin en compte el valor històric i simbòlic dels elements patrimonials i alhora que de manera urgent els diferents actors polítics col·laborin en la revisió de la catalogació de la rebotiga així com dels nombrosos elements emblemàtics de la ciutat que poden córrer els mateixos perills.

Rebotiga

Barcelona, 7 de maig de 2018

El dimecres 9 de maig a les 19:00 ens trobem davant l’antic Pitarra (c/Avinyó 56)

#SalvemLaRebotiga #SalvemElPitarra

150 aniversario de la Revolución Gloriosa

El próximo martes 8 de mayo se celebrará en la Facultad de Ciencias Políticas y Sociología de la Universidad Complutense de Madrid el Congreso que conmemora el 150º aniversario de la Revolución Gloriosa, organizado por el Departamento de Historia, Teorías y Geografía Políticas y financiada a través del proyecto de investigación “Redes intelectuales y políticas: la tradición liberal en torno a Ortega y Gasset”.

De nuevo el aniversario del Sexenio nos traerá nuevos encuentros y publicaciones. Des de Historia y Culturas republicanas estaremos atentxs a estas iniciativas. Hoy toca hacernos eco de estas primerizas Jornadas, aquí el programa:

Programa

Republicanos y el Primero de mayo

1rmaig1913_CampanaGracia

La Campana de Gràcia, 01/05/1903

Hoy uno de mayo recuperamos para la ocasión una tesis que trató ámpliamente la reivindicación de este día, la lucha obrera, el movimiento republicano y su evolución en la prensa.

El 1er de Maig a Catalunya (1890-1918) Afirmació, lluita i festa” de María Rodríguez Calleja

Dirigida por Pere Gabriel

Presentada: UAB, mayo 2012

 

Acceso a la tesis: http://hdl.handle.net/10803/96882

Resumen  de la tesis:

Treball de recerca sobre l’evolució del 1er de Maig des de la primera celebració, l’any 1890, fins a finals de la Primera Guerra Mundial, l’any 1918. Uns anys que van servir per afirmar la jornada com el dia del treballador així com definir la forma de la celebració, un dia de lluita o un dia de festa. Una forma que es definirà a partir de les postures vers la jornada que mantindran les tres corrents ideològiques que van influir en el moviment obrer català durant el període que va del 1890 al 1918: el socialisme- marxista, l’anarquisme i el republicanisme. Cadascuna d’elles enfocava la jornada des de diferents perspectives a partir tant de l’origen atribuït com de l’objectiu a assolir amb el 1er de Maig. El resultat es una celebració caracteritzada per la lluita, cas anarquista, o una visió reivindicativa alhora que festiva, cas dels socialistes i a la qual donarien suport els republicans. En aquest sentit també les realitats locals van establir uns 1er de Maig diferents a partir de la força que tenia el moviment obrer local i les relacions amb els altres sectors socials de les poblacions. Així tenim Barcelona com el centre de poder econòmic i on es trobava el moviment obrer associat més fort; poblacions amb un important teixit industrial com Sabadell, Mataró o Manresa i per tant amb un important moviment obrer, a prop de la postura anarquista la primera i marxista i republicanes les dues darreres; viles importants durant la primera industrialització, però en una situació de crisi des dels vuitanta, cas de les poblacions del Baix Empordà com Sant Feliu o Palafrugell, de la Muntanya com Vic o Olot, o de l’interior com Igualada, situació que dona lloc a un moviment associatiu feble; i poblacions poc desenvolupades industrialment com Ripoll, Figueres o Tortosa. El resultat és un 1er de Maig amb programes diferents però amb un mateix protagonista, l’obrer. Per aquesta raó la jornada del 1er de Maig es va convertir en un símbol del moviment obrer, un referent del futur, un dia en el qual els obrers disposaven del seu temps i de l’espai central de les seves viles, del qual eren exclosos la resta de l’any. Al voltant d’aquest símbol es forma una simbologia pròpia de la jornada, nous símbols es fonen amb ja existents propis o compartits: la bandera, els lemes, les cançons, els actes que creen un ambient propi, tot això conforme un codi simbòlic que dona una significació pròpia al 1er de Maig, un dia en el que el protagonista és un sector de la societat el qual era al marge del sistema polític.